Les verges trobades i restaurades.

A la parròquia de Santa Maria de Corbera de Llobregat es conserva una bonica talla policromada medieval que representa la Mare de Déu de la Llet. Li tinc especial estima perquè va passar per les meves mans el 1999, quan em van encarregar que la restaurés. En un inici estava en un estat de degradació important i per això es guardava amagada en algun armari de la rectoria. 

La imatge, d'estil romànic, està datada al segle XIV; podem dir, en realitat, que ja és de transició cap al Gòtic. Ens ho fa notar la postura del Nen, que no apareix com a autoritat divina, com ens el mostra la Verge de Montserrat, sinó com a Fill, amb un íntim lligam amb la mare, en el mateix moment de l'alletament. El Nen Jesús no ens mira a nosaltres, mira la seva mare. Més endavant el lligam es farà més fort, quan en les imatges gòtiques la Mare també mira el Fill i fins el somriu.  Maria, però, encara duu la corona de Reina i s'asseu en un setial més discret que el tron montserratí. Les dimensions són similars: la de Corbera fa 80 d'alçada, i la base és de 38,5 x 29 cm. 

La tradició cristiana dedica el mes de maig a la Verge Maria. Encara recordo a la meva infantesa, durant la preparació a la Primera Comunió, i a l'escola de monges dominiques, com ens ensenyaven l'Ave Maria i ens portaven a dur flors a la imatge de la Verge, alhora que resàvem el Rosari. Ho recordo amb una certa tendresa, era una manera de viure l'arribada de la Primavera. Maria és Verge i Mare, com ens la mostra la talla  de Corbera. No és casual que el Dia de la Mare se celebri el primer diumenge de maig. Per parlar de la iconografia mariana necessitaríem fer un blog exclusiu, de tants atributs i noms que ha rebut al llarg de tots els temps i de tota la geografia on s'ha estès el Cristianisme. (1) A mi m'agrada especialment la de Corbera, per la seva autenticitat. 

                                                                                                             

 

A Catalunya, altres verges trobades molt venerades, a més de Montserrat, Patrona de tots els catalans, ho són ( a la imatge, d'esquerra a dreta o de dalt a baix) la Mare de Déu del Tura, d'Olot, o la Mare de Déu de Núria; a Andorra es venera la Mare de Déu de Meritxell.    

Vaig prendre consciència del valor emocional i històric que pesava damunt la imatge de la Mare de Déu de la Llet així que la vaig instal·lar al meu taller. Hi va haver un temps en què les parròquies malvenien el seu patrimoni i això va suposar una gran dispersió de les conegudes com a verges trobades, moltes de les quals es conserven en museus que en tenen cura. (2) Després de la diàspora, els parroquians que encara guarden els seus tresors els vigilen de prop. La restauració va suposar recuperar-la en tots els sentits, perquè des de llavors s'exposa a l'església parroquial, això sí, dins una vitrina. 

Imatge abans de la restauració. S'evidencia l'enfosquiment de la policromia de carnacions, una alteració comuna a les imatges medievals. 

L'estat de conservació era dolent. A nivell de suport presentava una esquerda que la travessava en tota la meitat inferior. 

A nivell de policromia, hi havia molts aixecaments i pèrdues en forma de llacunes, on s'apreciava la preparació subjacent o la mateixa fusta. 

Detall de la peanya i la part inferior del vestit durant el procés de restauració i després dels últims retocs. 

Les intervencions de conservació-restauració van ser les següents:

- Fixació de la policromia.

- Consolidació  i desinsectació del suport.

- Neteja de la policromia amb diferents actuacions al vestit, a carnacions i als daurats.

- Reintegració de l'esquerda.

- Anivellat de llacunes.

- Envernissat de tota la imatge amb vernissos de concentracions diverses. 

- Reintegració pictòrica amb criteri il·lusionista a carnacions, mantell, vel i peanya;  amb criteri neutre als daurats. 

L'entrega de la imatge restaurada a la Parròquia de Santa Maria es va fer amb tota la solemnitat que el moment mereixia. Recordo la pressió que vaig sentir quan les mirades de les autoritats civils i religioses del municipi observaven com anava retirant l'embolcall de plàstic de bombolles que l'havia protegit durant el trasllat. Això ho sabien bé al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (3), a qui es va encarregar el 2001 l'estudi tècnic i la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge no va sortir del Monestir. 

Així doncs, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser restaurada per última vegada l'any 2001. Josep M. Xarrié, cap del SRBM, va ser qui se'n va fer càrrec. Ho recordo molt bé, jo en aquell moment estava contractada treballant, juntament amb un equip de companys, en la restauració de peces provinents del Museu Episcopal de Vic, en procés de reforma integral. El canvi de segle va ser un moment proactiu pel que fa a la posada en valor del patrimoni eclesiàstic, val a dir-ho. 

Abans de la intervenció, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat presentava la policromia deteriorada en diverses parts, especialment els genolls del Nen Jesús, i llacunes al daurat de la Verge. El més preocupant era l'aixecament de la policromia a la cara de la Verge. 

 "Les sessions d'estudi i de restauració es van fer entre el 8 de febrer i el 23 de març de 2001. Els diferents tipus d'anàlisis i exàmens van ser: organolèptic, diagnosi de l'estat de conservació, radiografia, llum ultraviolada, reflectometria d'infrarojos, foto-macrofotografia, endoscòpia i microscòpia òptica. A més,  es va fer una intervenció amb la finalitat de fixar, a la seva base de preparació, unes reduïdes però disperses àrees de policromia en perill de despreniment. La primera sessió tingué lloc al cambril, en presència de l'abat, del rector del santuari i d'altres monjos. La condició prèvia per arribar a l'objectiu fixat era que la imatge no sortís de Montserrat i que la intervenció es fes amb la deguda discreció."  (4)  

            

Radiografia de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Mentre acabava aquest article, la meva germana Helena m'ha enviat aquesta notícia: 

"El papa Lleó XIV acaba de nomenar bisbe de Lleida el rector de les parròquies de Corbera de Llobregat, Daniel Palau Valero. Serà ordenat a la catedral de Lleida el 19 de juliol. La notícia surt a La Vanguardia d'avui, i s'explica que Daniel Palau  ha estat fins ara rector de les parròquies de Santa Maria i Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat (totes dues: ja fa anys que anem curts de capellans...).  És jove, té cinquanta-dos anys.  el rector de Santa Maria de Corbera aviat s'estrenarà com a bisbe, potser el primer nou bisbe (si més no, el primer català) nomenat per un pontífex que també estrena càrrec." 

Celebrem-ho i felicitem-lo! Qui sap, potser els restauradors posem el nostre granet de sorra en la necessària renovació d'aquesta institució tan inamovible com ha estat l'Església.

Notes:

(1)  És tradició posar el nom d'aquestes verges a les nenes al moment de batejar-les, tot i que sembla que ara es va perdent.  

(2) Podeu visitar imatges de la Mare de Déu d'estil Romànic i Gòtic al MNAC o als museus diocesans de tot el país. Especialment important és la col·lecció recollida per Frederic Marés i exposada al museu que ell va fundar a Barcelona, enmig del Barri Gòtic. També és interessant visitar el Museu Episcopal de Vic. Bona part del seu fons es va restaurar el 2001 al SRBM quan era al monestir de Sant Cugat, en motiu de la reforma integral de què va ser objecte -en la qual vam treballar tot un equip de restauradors contractats per l'ocasió. El MEV es va reobrir a l'abril del 2002.  

(3) CRBM són les sigles del Centre de Restauració, que va agafar aquest nom des del moment que es va instal·lar a les noves dependències de Valldoreix. Des de la seva fundació i mentre va estar ubicat al monestir de Sant Cugat s'anomenava Servei de Restauració, SRBM.

(4) XARRIÉ ROVIRA, Josep M. dins el Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles rescat núm. 10.