La fragilitat de la bellesa

Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, una infanta castellana, que duia per nom Sança, que es va casar amb el rei d'Aragó, Alfons II,  i va esdevenir reina consort. I van tenir set fills i van viure feliços i van menjar anissos... i per donar gràcies a l'Altíssim de tanta bondat va fundar un monestir al bonic poble de Vilanova de Sixena,  que hauria de donar-li glòria i lloança pel segles dels segles...  i va demanar als millors pintors de l'època que l'omplissin de pintures i grans obres d'art que perdurarien també pels segles dels segles...    La infanta Sança i el comte de Barcelona Alfons el Cast, I de Catalunya i Aragó, o II d'Aragó, que llavors de títols nobiliaris i monàrquics no quedaven curts, es van casar un dia d'hivern de l'any 1174. El rei va morir el 1196 i va ser enterrat al monestir de Poblet. La reina Sança havia fundat l'orde de les religioses Comanadores santjoanistes  de Jerusalem i les va dotar l'any 1188 amb el monest...

    Pintura mural és tota pintura realitzada sobre un mur, per tant, està condicionada i alhora interactua i s'integra en l'arquitectura i l'entorn on s'ubica. És per això que la instal·lació de les pintures al MNAC s'ha fet al damunt de la reconstrucció de l'absis i la nau de l'església de Sant Climent, que va quedar, això sí, amb un angle d'obertura una mica menor que l'original. Arquitectura i pintura formaven un corpus unitari que volia representar un món supraterrenal. De fet, tota l'església estava decorada. Conservem representats a l'intradós dels arcs que uneixen l'absis amb la nau de l'església un anyell i una mà, símbols de la divinitat.   A l'església hi ha encara més restes conservades a la nau, que no es van traslladar.                                                                    ...

                            A l'absis de l'església dedicada a St. Climent del petit poble de Taüll, ubicat a la vall pirinenca de Boí, es va realitzar la pintura mural més representativa de tota la pintura del Romànic del nostre país.  El mestre de Taüll va procurar que la tècnica emprada assegurés la seva permanència al llarg dels segles als murs de l'església. Poc s'imaginava que uns quants segles després la seva obra seria la més coneguda de la secció del Romànic del gran Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.  Aquest estiu he tornat a visitar-la, com qui va a veure una vella sàvia plena d'històries viscudes per transmetre. El MNAC és gran i ple de tresors, però jo, aquesta vegada, he fet el meu petit viatge des de la Garrotxa a la capital catalana només per veure-la a ella, la joia del Romànic. A ella i a totes les pintures murals romàniques que l'acompanyen.  L'actualitat informativa les ...

A la parròquia de Santa Maria de Corbera de Llobregat es conserva una bonica talla policromada medieval que representa la Mare de Déu de la Llet. Li tinc especial estima perquè va passar per les meves mans el 1999, quan em van encarregar que la restaurés. En un inici estava en un estat de degradació important i per això es guardava amagada en algun armari de la rectoria.  La imatge, d'estil romànic, està datada al segle XIV; podem dir, en realitat, que ja és de transició cap al Gòtic. Ens ho fa notar la postura del Nen, que no apareix com a autoritat divina, com ens el mostra la Verge de Montserrat, sinó com a Fill, amb un íntim lligam amb la mare, en el mateix moment de l'alletament. El Nen Jesús no ens mira a nosaltres, mira la seva mare. Més endavant el lligam es farà més fort, quan en les imatges gòtiques la Mare també mira el Fill i fins el somriu.  Maria, però, encara duu la corona de Reina i s'asseu en un setial més discret que el tron montserratí. Les dimensions són...

  La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és la més coneguda i estimada de totes les verges trobades  del territori català, i és per això que ha esdevingut la nostra Patrona. Es tracta d'una obra esculpida amb la finalitat de ser venerada, si més no aquest ha estat el seu destí, atès que és objecte de devoció des de fa segles, i ho celebrem cada 27 d'abril per tot el país.  Al marge del sentiment que desperta entre els devots, de tipus religiós o patriòtic, la imatge sempre m'ha cridat l'atenció per la seva particularitat. Certament, representa la figura de Maria, la Mare de Jesús, que també apareix com un infant assegut a la seva falda. I els presenta amb la pell bruna. Tant és així que se li ha posat el sobrenom de Moreneta, però en origen no ho era. Ho sabem per obres que la retraten amb la pell blanca, antigues pintures on se'ns mostra, a més a més, coberta de vestits i ornaments, com se solia fer amb les imatges marianes a l'època barroca.  La Verge es po...

  Rococó  prové de la unió de dues paraules franceses:  rocaille  (roca) i  coquille  (petxina).  Com tants d'altres mots que han donat nom a moviments artístics, contenia des de l'inici una certa ironia implícita, quan feia referència a l'ornamentació que amb tants recargolaments recordava aquests elements naturals  als jardins barrocs, als objectes domèstics, fins als pentinats! Vegem sinó aquesta obra que porta per nom Sàtira sobre el pentinat altíssim que duien les dames. Es tracta d'una porcellana datada aproximadament del 1775, que s'exposa al Rijkmuseum d'Amsterdam, a la sala de col·leccions especials. Es coneix l'autor, Johan Peter Melchior. Les dimensions són adequades per a posar la figura en una vitrina d'alguna llar europea de l'època: 27 x 35,3 x 19 cm. Val a dir que tots els grans museus nacionals tenen sales dedicades a les arts decoratives, on naturalment trobem les porcellanes. Pel que fa a la tècnica, diguem que és similar a la c...