Pintures murals del Romànic al MNAC III. El cas de les pintures de Sixena, capítol 1: creació.

Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, una infanta castellana, que duia per nom Sança, que es va casar amb el rei d'Aragó, Alfons II,  i va esdevenir reina consort. I van tenir set fills i van viure feliços i van menjar anissos... i per donar gràcies a l'Altíssim de tanta bondat va fundar un monestir al bonic poble de Vilanova de Sixena,  que hauria de donar-li glòria i lloança pel segles dels segles...  i va demanar als millors pintors de l'època que l'omplissin de pintures i grans obres d'art que perdurarien també pels segles dels segles...

  

La infanta Sança i el comte de Barcelona Alfons el Cast, I de Catalunya i Aragó, o II d'Aragó, que llavors de títols nobiliaris i monàrquics no quedaven curts, es van casar un dia d'hivern de l'any 1174. El rei va morir el 1196 i va ser enterrat al monestir de Poblet. La reina Sança havia fundat l'orde de les religioses Comanadores santjoanistes  de Jerusalem i les va dotar l'any 1188 amb el monestir palauenc que esdevindria arxiu de la corona i panteó reial. Les monges que hi vivien en comunitat ho feien dins una jerarquia que respectava la seva procedència: les sorores, religioses claustrals, les iuniores, nenes que rebien educació, i les mitja creu, monges servidores. Al monestir  hi va anar a viure ella mateixa l'any que va enviudar, el 1196, i hi va ser sepultada el 1208. 

Sabent que hi viuria els darrers anys de la seva vida i que s'hi quedaria per l'eternitat, dona Sança va fer venir el millor pintor del món conegut. I va donar al mestre tots els recursos que calgués per convertir la sala capitular del seu monestir en l'estança més esplendorosa que mai s'hagués vist... tot  demanant-li que hi representés tota la Història Sagrada. 

La sala on es reunia el capítol del convent era contigua a la nau de l'església basilical i mesurava 16,88 x 8,44 m.  Aquest espai rectangular estava dividit en sis trams separats per cinc arcs apuntats. El sostre era cobert d'un enteixinat mudèjar. Tots els murs de la sala eren pintats amb frescos, tant els perimetrals dels quatre costats com els carcanyols i els intradós de cadascun d'aquests arcs. 

 Sala Capitular, tester nord.

 (1)

Aquarel·la de Valentin Carderera, 1840

 (2)

Josep Gudiol (arxiu Mas), març del 1936

El qui seria conegut com a Mestre de Sixena era un artista anglès que hauria viatjat fins a Sicília i tenia influència estilística bizantina. El programa iconogràfic era ambiciós: als grans carcanyols dels arcs transversals s'hi representaven escenes de l'Antic Testament: la Creació d'Adam, els Primers Patriarques, el Diluvi Universal, l'Èxode d'Egipte i la Unció del Rei David. Mentre que les històries del Nou Testament apareixien als murs laterals, un cicle sobre la vida de Crist, amb el Naixement, Passió i Mort i Resurrecció . A les cares internes dels arcs la genealogia de Crist actuava de nexe entre l'Antic i el Nou Testament, en forma de retrats en bust emmarcats. L'artista no es va limitar a pintar històries bíbliques sinó que es va lluir en l'abundància de motius vegetals i animalístics que omplien els espais. 

I es va esdevenir que el primer fill dels reis va ser també rei de la corona catalano-aragonesa, com ho va ser el net, que va arribar a fer créixer el regnat com mai abans no havia estat...

Certament, la reina Sança va ser mare del rei Pere i àvia del rei Jaume I conegut com el Conqueridor perquè va dur la cultura catalana fins arreu del Mediterrani. 

Només que ni les unions polítiques ni les fronteres no solen perdurar... el regne va viure constants canvis i els que hi vivien anaven canviant d'un costat a l'altre i de la protecció d'uns senyors a uns altres durant segles i segles... i mentre els senyors es barallaven pel domini dels territoris, les obres que ens deixaven patien tota mena d'infortunis... 

Notes:

(1) Fotografia extreta del recull d'imatges de Josep Miquel Gràcia a "Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris" p.3

(2) Fotografia extreta del recull d'imatges de Josep Miquel Gràcia a "Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris", p.7