La serenitat de la Deessa II
Clarà ens transporta al món de la mitologia grecoromana en anomenar la seva obra "La Deessa". Per als artistes del Noucentisme, la font d'inspiració no podia ser altra que el Classicisme mediterrani: volums plens, línies suaus, formes arrodonides i figures idealitzades fins a esdevenir etèries. És el que percebem contemplant també la versió en marbre que s'exposa des del 1995 al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El nou moviment estètic va prendre el nom al seu temps, principis del 1900, amb una forta ideologia de fons que travessava tot el país: la ferma voluntat de modernitzar-lo. Ho va fer amb un tarannà oposat al del Modernisme, que el precedia. Ara s'imposava el seny a la rauxa. El pragmatisme feia que cultura i política es donessin la mà. En aquest context, l'ideal de bellesa defugia l'expressivitat i l'apassionament i presentava la bellesa femenina com la personificació del nou tarannà. Eugeni d'Ors propugnava l'ideari estètic i...