La fragilitat de la bellesa

       La noia de la perla    és el nom amb què es coneix la figura retratada per Vermeer de Delft allà pels anys 1665-1667, en ple Segle d'Or neerlandès.  Sembla que l'arracada que penja de la seva orella esquerra -perquè l'altra queda amagada- ha pres el protagonisme de l'obra.  També, però, se l'ha conegut com   La noia del turbant,  i l'element més important llavors seria el mocador que li envolta el cap a l'estil oriental. Hem de dir, a més, que aquest retrat es considera La Mona Lisa del Nord , per la  manera com la noia representada mira l'espectador i per la singularitat de l'expressió.  Ens trobem de nou davant d'una icona de la pintura occidental que ha aconseguit inesperadament la fama. Precisament ella que representa la senzillesa i l'anonimat. Tant és així que els historiadors de l'art ens expliquen que en realitat no estem davant del retrat de cap personatge real sinó davant d'un exercici pictòric pe...

Si hi ha una pintura que ens transmet la sensació de llum i calor de l'estiu avançat que estem vivint és  "Els girasols"  de Van Gogh (1853- 1890). La tan coneguda obra del pintor postimpressionista holandès en realitat va ser una sèrie de set quadres on anava fent petites variacions de composició i d'harmonies de color. Curiosament, abans de mostrar-nos els girasols en el moment que fan més goig, Van Gogh havia fet una petita sèrie de quatre quadres on els va pintar tallats i pansits.  El causant de l'escalfor  que traspua el quadre és la seva gamma de colors grocs. De pigments grocs n'hem disposat des de la prehistòria, si bé aquests primers eren terres naturals que amb els segles els artistes van aprendre a transformar per a fer-los ben fins. A l'Edat mitjana se'n van incorporar alguns d'origen orgànic, extrets de vegetals o animals, però van quedar en desús en aparèixer els pigments elaborats de manera artificial. Estem parlant de composicions ...

Aquesta setmana hi ha hagut un incident que em dóna el pretext perfecte per parlar de la conservació  d'obres d'art. En parlen tots els noticiaris, les ràdios, la premsa escrita i digital... una persona disfressada i en cadira de rodes va llençar un pastís de nata contra la vitrina que protegeix la pintura més famosa de la Història de l'Art. Naturalment, l'obra va quedar intacta. No tant la reputació del museu del Louvre, que va fallar en els protocols de seguretat.  La Història ha acabat fent presonera la pintura coneguda com La  Mona Lisa, també dita La Gioconda. Sento que la fama que l'envolta l'està ofegant.  No dubto que els controls d'humitat i temperatura que se li fan periòdicament són excel·lents. El que em sap greu és que a causa d'una excessiva popularitat hagi esdevingut objecte de desig i també blanc per a ments pertorbades que atacant-la busquen cridar l'atenció. Talment una estrella del rock que ha arribat al cim i s'ha d'aïlla...

  Enceto un blog que pretén entrellaçar records, aprenentatges, experiències viscudes i la necessitat de continuar vivint-les. Parlaré d'un concepte tan fràgil com la bellesa de la vida, però tan concret alhora que es pot percebre a través dels sentits, tal com ha estat, és i serà sempre.  Em dic Eulàlia Soler i sóc conservadora i restauradora d'art. Aquesta és la professió que em defineix, també el pretext que em permet acostar-me als tresors més grans. Prometo només una cosa: farem un viatge, els lectors i jo, i ens deixarem impressionar per totes les meravelles que amaga el nostre món. Comencem!