La fragilitat de la bellesa

A la parròquia de Santa Maria de Corbera de Llobregat es conserva una bonica talla policromada medieval que representa la Mare de Déu de la Llet. Li tinc especial estima perquè va passar per les meves mans el 1999, quan em van encarregar que la restaurés. En un inici estava en un estat de degradació important i per això es guardava amagada en algun armari de la rectoria.  La imatge, d'estil romànic, està datada al segle XIV; podem dir, en realitat, que ja és de transició cap al Gòtic. Ens ho fa notar la postura del Nen, que no apareix com a autoritat divina, com ens el mostra la Verge de Montserrat, sinó com a Fill, amb un íntim lligam amb la mare, en el mateix moment de l'alletament. El Nen Jesús no ens mira a nosaltres, mira la seva mare. Més endavant el lligam es farà més fort, quan en les imatges gòtiques la Mare també mira el Fill i fins el somriu.  Maria, però, encara duu la corona de Reina i s'asseu en un setial més discret que el tron montserratí. Les dimensions són...

  La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és la més coneguda i estimada de totes les verges trobades  del territori català, i és per això que ha esdevingut la nostra Patrona. Es tracta d'una obra esculpida amb la finalitat de ser venerada, si més no aquest ha estat el seu destí, atès que és objecte de devoció des de fa segles, i ho celebrem cada 27 d'abril per tot el país.  Al marge del sentiment que desperta entre els devots, de tipus religiós o patriòtic, la imatge sempre m'ha cridat l'atenció per la seva particularitat. Certament, representa la figura de Maria, la Mare de Jesús, que també apareix com un infant assegut a la seva falda. I els presenta amb la pell bruna. Tant és així que se li ha posat el sobrenom de Moreneta, però en origen no ho era. Ho sabem per obres que la retraten amb la pell blanca, antigues pintures on se'ns mostra, a més a més, coberta de vestits i ornaments, com se solia fer amb les imatges marianes a l'època barroca.  La Verge es po...