La Verge de Montserrat, llegat devocional.

 

La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és la més coneguda i estimada de totes les verges trobades del territori català, i és per això que ha esdevingut la nostra Patrona. Es tracta d'una obra esculpida amb la finalitat de ser venerada, si més no aquest ha estat el seu destí, atès que és objecte de devoció des de fa segles, i ho celebrem cada 27 d'abril per tot el país. 

Al marge del sentiment que desperta entre els devots, de tipus religiós o patriòtic, la imatge sempre m'ha cridat l'atenció per la seva particularitat. Certament, representa la figura de Maria, la Mare de Jesús, que també apareix com un infant assegut a la seva falda. I els presenta amb la pell bruna. Tant és així que se li ha posat el sobrenom de Moreneta, però en origen no ho era. Ho sabem per obres que la retraten amb la pell blanca, antigues pintures on se'ns mostra, a més a més, coberta de vestits i ornaments, com se solia fer amb les imatges marianes a l'època barroca. 

La Verge es pot visitar allà on es conserva des de temps antics, al cambril de l'església basilical del Monestir de Montserrat, la cambra elevada que se situa a la part posterior de l'altar; la imatge es pot venerar des de l'obertura que connecta amb la nau central. La basílica, construcció de l'Església hereva de la tradició arquitectònica romana, forma part del monestir, que és seu de la comunitat de monjos benedictins que l'habita. I se situa dalt de les muntanyes de Montserrat, una serralada també particular, formada per un conglomerat de roques que  en temps remots  van configurar el paisatge en forma de serra... morena de la serra, ens diu el poeta. Tots aquests elements van propiciar la formació de la llegenda de l'aparició de la imatge.

Diu la llegenda que, cap al segle IX, uns pastorets van trobar la imatge en una cova de la muntanya després d'haver vist baixar del cel una gran llum. La van carregar fins que el pes de la figura es va fer insuportable i es van haver d'aturar. Allí van aixecar el santuari, doncs aquesta semblava la voluntat de la Verge. Aquesta és una història que es repeteix en explicar l'aparició de tantes altres imatges de la Mare de Déu, que per això es coneixen com a trobades. No podem saber-ne l'origen real, però posant-nos en el context de l'època, jo m'imagino que va ser just a l'inrevés: primer es devia conformar la comunitat de monjos seguidors de l'orde de sant Benet i en farien construir un monestir. Pensem que el paratge era especialment adequat per fer pregària i sentir-se prop del Cel. Buscant la protecció de la Verge devien encarregar a algun bon tallista que esculpís la imatge de Maria amb el Fill, segons els dictats estilístics i ideològics del moment. I potser va ser un altre artesà el qui es va encarregar de fer la policromia, daurat per als vestits, amb petites decoracions cromàtiques, i pintura al tremp per a les carnacions. En aquell temps, els artistes no buscaven reconeixement, eren anònims, fins al punt de propiciar les llegendes de les aparicions de les seves obres. 

A banda de la càrrega emotiva que pesa damunt la imatge, estem davant una talla policromada d'estil romànic, amb tots els elements de les representacions que aquest estil mostra en la iconografia mariana. La Verge Maria es presenta com a Reina i Mare, asseguda en un tron, amb el nen assegut a la falda, tots dos en una postura hieràtica, mirant endavant, sense cap més connexió que el gest de posar-li la mà sobre l'espatlla. Es tracta de presentar el Fill també com a Fill de Déu. Els elements que completen la iconografia són, a la mà dreta de la Verge, una esfera que representa el cosmos sencer i, a la mà esquerra del Fill, una pinya, signe de fecunditat i de la vida eterna, mentre amb la dreta fa el signe de la benedicció. 

Com a escultura hem de dir que és una talla de fusta d'àlber sobre una peanya de fusta de faig. Les seves dimensions la fan transportable, malgrat que la llegenda ens faci creure el contrari: pesa 17 kg. i fa 92 cm d'alçada ( 92,2 x 29 x 39,4 cm.).  Tot i l'aspecte unitari de la imatge, tant la talla de fusta com la policromia presenten una història de processos de degradació i intervencions de restauració continuades.  De fet, les mans de la Verge i la figura del Fill no són d'origen sinó una reintegració dels elements perduts i malmesos després de la Guerra del Francès, cap al 1823. Tampoc la corona és la primera, es va modificar al segle XVI. Pel que fa a la policromia, l´única zona on s'observa la del segle XII és al tron. La policromia del vel que cobreix el cap i les espatlles de la Verge és renaixentista. Pel que fa al vestit, els retocs arriben al segle XIX.  I pel que fa a les carnacions, el color fosc intens és una capa de color negre que cobreix una altra no tan fosca aplicada ja sobre la original que s'havia enfosquit a causa del fum i l'envelliment dels pigments.  

La imatge de la Verge de Montserrat ha viscut un munt de vicissituds que l'han posada en risc al llarg de la seva història, però enguany ha tornat a sortir  del seu cambril. I ho ha fet per commemorar el mil·lenari de la fundació del Monestir, amb tots els honors, esplèndida, damunt una portadora i amb un seguici de personalitats que no s'han perdut aquest moment històric.  Vegeu les imatges agafades al vol que van passar per televisió de les tres ocasions en què ho ha fet:

Sortida el 1947.

  

Sortida el 1997

Sortida el 27 d'abril del 2025.

La Verge de Montserrat és la Patrona de tots els catalans i d'alguna manera tots la portem al cor. I pugem a veure-la una vegada i una altra al llarg de la nostra vida ni que només sigui per gaudir del paisatge de la serra que li dona nom. Jo hi vaig fer una estada durant una setmana, amb la meva germana bessona, i me'n vaig endur cavallet,  paleta, olis i  pinzells. D'això fa uns quants anys... en guardo els cartrons fets a plain aire,  i quan els miro m'hi trobo i sembla que respiro aquest aire tant meravellós del Mont serrat.