L'artifici carnavalesc.

 

Festa veneciana és el curiós títol que l'artista francès Antoine Watteau (1684-1721) va posar a la pintura on retrata, en realitat, una escena de la cort francesa del segle XVIII. Certament, a principis d'aquell segle va aparèixer un moviment artístic i estètic conegut amb el nom de Rococó, del qual Watteau en seria màxim exponent. Consistia a recargolar encara més l'artifici del Barroc, donant un aire artificiós a les escenes representades. És el que es traspua en aquesta imatge, la representació del que podria ser una trobada en un jardí paradisíac, on el temps s'omple d'activitats ocioses i alegria. Els personatges gaudeixen de la música, el ball i el galanteig.

Fixem-nos en el que s'explica a la pintura: la noia que ocupa el centre del quadre està dansant el minuet amb un personatge que apareix davant seu,  però més discretament, al lateral de la pintura. S'agafa la faldilla mentre mira el seu galant, que  duu les mans a la cintura i avança el peu esquerre cap a la seva dama. (1) I al voltant altres joves fan cercle mentre uns conversen distrets i uns altres segueixen els moviments de la parella. Al fons, una escultura mostra un nuu femení sobre un petit salt d'aigua. Fins la vegetació, un fullam espès, sembla juganera. 

La pintura es conserva a la Galeria Nacional d'Escòcia. L'artista la va pintar el 1719. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre tela, de 56 x 46 cm. Podem imaginar-la penjada a l'interior d'una llar particular, potser la d'alguna de les famílies de l'aristocràcia o l'alta burgesia que aquí es representa.  Ho sabem pels vestits dels protagonistes, propis de gent de l'alta societat, amb una estètica que posava en evidència la diferència de classes socials. 

Les classes altes eren dalt de tot ignorant completament la misèria que suportaven el comú dels mortals sota els seus palaus de somni. No és estrany que fos llavors que apareguessin a la literatura infantil relats com el de la Ventafocs, de Charles Perrault (1628-1703). Just la història d'una donzella nascuda en una família humil que acaba tenint de madrastra una dona ambiciosa, que vol assolir l'estatus dels aristòcrates. La donzella humil i bondadosa arriba a conquerir el cor del príncep de la cort i aconsegueix la màxima posició social. I tot gira entorn del gran esdeveniment social, el ball reial. 

El cineasta britànic  Kenneth Branagh,  actor i director, es va encarregar de fer la versió de la Ventafocs per a la gran pantalla l'any 2015 (2). Ningú millor que ell per recrear la fastuositat de l'època en què transcorre la història (3) La pel·lícula em va fascinar per la posada en escena, per la magnificència de les caracteritzacions, del vestuari, dels espais... tot farcit de la fantasia i la màgia del conte, on una fada transforma éssers i objectes ben humils en fastuosos, encara que només sigui per unes hores... 

I de tota aquella fastuositat i magnificència de l'època rococó, què n'ha quedat? La possibilitat de recuperar-ho amb les disfresses que cada any ens posem per Carnaval. Les princeses de conte són les protagonistes a les festes infantils. Si bé el Carnaval ha esdevingut una festa per a tothom.

L'origen de la festa de Carnaval és antic, dels temps de la societat feudal, en què la pagesia vivia sota la protecció i el control de la noblesa. L'estament eclesiàstic, el segon gran poder, va permetre que just abans de l'austeritat imposada en temps de Quaresma, per uns dies, es poguessin trencar totes les regles. Les disfresses permetien als menys afortunats posar-se a la pell dels privilegiats. Les màscares hi ajudaven. La fascinació per les màscares i per la festa de Carnaval ha perdurat d'una manera especial a Venècia. I això ens porta de nou a la pintura de Watteau, la Festa veneciana. També l'origen de les màscares venecianes és ben curiós. Servien per cobrir el rostre de les dones arribades a Venècia des de Constantinoble cap al segle XIII, i així protegien la seva identitat.  Naturalment, aquella llicència amb el temps va començar a desagradar el poder, que en determinades èpoques ho prohibia. (4). Malgrat tot, la festa ha reviscut i gaudeix d'un gran reconeixement.  I és així que podem tornar a gaudir de l'artifici del segle XVIII passejant-nos per la Venècia plena de màscares i personatges vestits amb sedes, brodats i velluts esplendorosos. 

He estat a Venècia en dues ocasions, quan tenia onze anys amb els meus pares i germans i molts anys després, quan el meu marit em va fer, juntament amb  la resta de la família i els meus millors amics, el magnífic regal de poder tornar a la ciutat dels mil canals en un viatge que vam fer amb els nostres fills.  No van perdre l'ocasió d'emportar-se'n de record una màscara cadascun. El nostre petit racó rococó particular.

                   

Notes:

(1) Vegeu el ball del minuet a https://www.youtube.com/watch?v=7-ijH0r7sw4    

 (2) Produïda per Walt Disney Pictures, va comptar amb un gran repartiment encapçalat per la jove Lily James i la gran Cate Blanchet en els papers de Ventafocs i madrastra, i acompanyades per Richard Maden i Derek Jacobi com a príncep i rei de la cort, mentre Helena Bonham Carter encarnava la fada padrina. 

Vegeu https://youtu.be/A9XJMAWzpvA?si=UXK5ODmGpCmfxsZD

(3) Kennet Branhag ja havia rodat les versions cinematogràfiques de "Molt soroll per no res" de Shakespeare i "Frankenstein" de Mary Shelley, ambdues amb posades en escena espectaculars. 

(4) Napoleó va permetre només les festes privades als palaus venecians. Sense mirar tan enrere, al franquisme el Carnaval estava prohibit. 

Bibliografia i referències.

Diversos, Antoine Watteau dins el volum III de El gran arte de la Pintura, editat per Salvat Editores SA, Barcelona, 1986.

Batlle Cardona, Meritxell. El Carnaval de Venècia dins la revista digital Viajes National Geographic del 10 de febrer de 2025.