Per Nadal, tradició de pessebres.

         

 Som a les portes de Nadal. Les llars s'omplen de garlandes i llumetes. De tota la decoració que omple les cases, la que més ens mostra l'autèntica màgia nadalenca és la representació del naixement del Nen Jesús, en una cova o estable, sempre enmig dels seus pares, la Verge Maria i Sant Josep. El relat evangèlic segons sant Lluc així ens ho explica: 

"L'àngel els va dir: No tingueu por: us anuncio una nova que portarà una gran alegria a tot el poble: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora. (...) Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora." Llc 2, 10-12.

L'escena del Naixement de Jesús  es completa, doncs, amb la representació de l'àngel anunciador i dels pastors que dormien al ras i reben la Bona Notícia al voltant de petites fogueres.  I, és clar, tot s'emmarca en un paisatge on no poden faltar les muntanyes, un riu i un camí  que duen fins a l'establia o cova, que de les dues maneres es pot interpretar. Afegim el bestiar, naturalment les ovelles que guarden els pastors, però també un bou i una mula que segons la tradició escalfaven l'Infant i els seus pares en aquella nit tan delicada.  

 

 (1)

La representació de l'escena que explica l'Evangeli amb l'afegit de tots aquests elements és una tradició que prové de l'Edat Mitja. Sant Francesc d'Assís, el sant italià del segle XIII que va promoure una reforma dins l'Església Catòlica (que gairebé li costa l'expulsió), va ser el primer en reproduir l'adoració dels pastors al Nen Jesús al portal de Betlem amb figuretes i escenari. Potser l'orde religiosa que ell mateix va fundar, la dels franciscans, també coneguts com a caputxins -per la caputxa dels seu senzill hàbit- devia ser l'encarregada d'estendre aquesta manifestació d'artesania devota. 

El fet és que al llarg dels segles la tradició pessebrista s'ha mantingut. Alguns artistes escultors s'hi van dedicar amb escreix i van contribuir a fer-la popular. És el cas de Ramon Amadeu (1745-1821). Les figures que encapçalen aquest escrit són obra seva. Estem parlant de l'escultor de més renom del barroc del nostre país. Nascut a Barcelona, va viure refugiat a Olot durant cinc anys fugint de la guerra dels carlins. És considerat el representant més prestigiós del pessebrisme català. Les seves figuretes de terra cuita i de fusta policromada seguien la tradició estilística napolitana. Amadeu va esculpir nombroses figures de pessebre que representaven tots els personatges, també el bestiari. combinaven les caracteritzacions del poble hebreu i del garrotxí. I ho feia amb gran precisió, reproduint els detalls de les fesomies, de les mans, de les vestidures... 

  

Al Museu dels Sants s'exposen totes aquestes meravelles des de que el 2019 la família Bolós d'Olot, descendent dels protectors de Ramon Amadeu, va cedir bona part de la seva col·lecció particular, fent més gran la que ja existia al museu. Vaig tenir el privilegi de treballar en la restauració d'aquestes imatges i moltes d'altres. 

 

La restauració va consistir en la neteja de les policromies, dels diferents atributs i complements, així com la fixació i consolidació puntual de petits despreniments, estucat de petits pèrdues i retocs de color. El resultat va ser que figures que semblaven fosques i deslluïdes van aparèixer resplendents i d'una gran vivesa cromàtica.

Han passat dos-cents anys i el pessebrisme a Catalunya continua amb força. L'art de fer figures que representen el Naixement de Jesús i l'adoració de pastors i dels Reis s'ha escampat, de manera artesanal i també industrial. Hi ha tallers que fan obra única, amb materials nobles, i fàbriques de figures en sèrie fetes de plàstic. Tanmateix, també hi ha empreses que combinen la producció en sèrie amb una manera de fer artesanal que acaba fent de cada peça una figura única.

 Us parlaré de la casa Oliver, fundada l'any 1914 per l'avi del millor amic del meu marit, el Magí Oliver. El que va començar com una fàbrica de figures de lacre va derivar ara fa 40 anys en una fàbrica de figures de pessebre de fang, que tenen la particularitat d'anar cobertes de roba de cotó. S'elaboren a partir d'un motlle mare de guix, es modelen amb fang dins el motlle, es deixen assecar dos o tres dies, es couen al forn a una temperatura d'entre 900 i 1200 ºC durant 12 hores i el fang queda vitrificat. Se'ls posen unes mans finíssimes de plom, que permet que els dits estiguin separats. Es pinten, es vesteixen amb robes de cotó que ha rebut una imprimació de cola blanca diluïda i càrrega  de pols de marbre i finalment se'ls torna a pintar. A vegades fins reben una pàtina final de betum de judea per enfosquir-les. Aquest procés artesanal ha mantingut la tradició al nostre país de fer figures de qualitat que ens permeten recordar que ha arribat Nadal a casa nostra. 

                                                    Que tinguem tots

                           un Bon Nadal!

Notes

(1) Pessebre muntat per Joan Colominas Brunet, el meu marit, la persona que més dedicació posa a preparar la llar amb tots els elements nadalencs del món. Aquest any ha recuperat les figures heretades pels cosins Jordi i Alícia, padrí ell de la nostra filla, que tan trobem a faltar. Aquesta és l'essència de tot, conservar la memòria de les tradicions, de les famílies a través de la recuperació del nostre patrimoni, començant pel familiar.