Els nostres gegants II
La ciutat d'Olot s'estima tant els seus gegants que en un dels seus carrers del centre històric hi han instal·lat una fotografia (1) que ocupa un bon pany de paret del carrer Serra i Ginesta on es veu el moment de la festa en què estan ballant. Al seu voltant hi ha asseguts els capgrossos i els cavallets. Es dona el cas que cada dia, des de fa unes setmanes, hi passo per davant. Fins que la feina em porti cap a una altra banda...
Fer-se càrrec del rescat de certs elements del nostre patrimoni fa que els restauradors ens el fem més nostre. És una de les raons per les quals em satisfà tant el meu ofici. L'any 2014 em van encarregar participar del projecte de recuperació dels dos gegants d'Olot amb motiu de la celebració del 125è aniversari de la seva construcció. Recordem, però, que els gegants que surten a ballar no són els centenaris. Com explicàvem a l'anterior entrada, són una còpia dels originals, que es conserven al Museu dels Sants, i es va fer als mateixos tallers el 1980. Tot i no ser tan antics, havien patit un cert deteriorament, a causa del seu ús continuat.
Restaurar un bé patrimonial comporta mirar-li les entranyes, estudiar totes les parts que el componen, descobrir com i de què està fet... els gegants, i els elements de faràndula en general, són un joc d'elements reals i imaginats, de veritat i d'il·lusionisme. El 2014, cada element que el composava necessitava un tractament específic. A mi em va correspondre posar a punt els elements que més els representen: bustos i braços, amb les seves mans. Per altra banda, un equip especialitzat es va encarregar de revisar les soldadures de tota l'estructura metàl·lica interna, mentre que dels vestits se'n feia càrrec el sastre especialista en tot tipus de teixits antics, Carles Solé. De totes les restauracions que he dut a terme a la meva vida (creieu-me que en són moltes) aquesta ha estat sens dubte la més mediàtica. Tot just acabàvem de començar que ja es va fer una roda de premsa per donar a conèixer el projecte a la ciutadania, en la qual, per cert, hi vaig participar. He de dir, però, que més que no pas de les intervencions de restauració, tot just vaig explicar l'estat de conservació dels elements i les causes del seu deteriorament. Tots els passos es van documentar en un reportatge audiovisual. (2) Des del Museu de la Garrotxa i el dels Sants, on es va instal·lar el taller, es va fer un esforç per donar visibilitat a la feina, que es feia en horari obert al públic. Recordo les visites interessades d'infants que venien acompanyats per avis o pares i quedaven meravellats del que veien. També vam fer una jornada especial de portes obertes on donava detall de la feina, quan ja estava força avançada. Vaja, una experiència que no podré oblidar.
La restauració va consistir, en primer lloc, en la fixació de la policromia, que presentava aixecaments i pèrdues a braços i mans. També era urgent la retirada de pols als cabells de la gegantessa i al casc del gegant.
Pel que fa a l'alteració més greu, he de dir que era la manca de suport en bona part d'un braç del gegant. Reintegrar-lo va suposar conèixer i imitar el mateix procés de construcció d'aquests elements de la faràndula. Així vaig treballar amb cartró reforçat amb tela, escaiola i pigments per imitar el color de carnacions. També vaig haver de tapar esquerdes i petits forats, amb estuc, i retocar puntualment el color. Cal dir que els forats dels cargols que havien de collar el braç a l'estructura interna es van mantenir.
Uns anys més tard, el 2022, el Museu de la Garrotxa va presentar a la Sala Oberta l'exposició Del taller al carrer. La faràndula olotina, comissariada per Sergi Plana i Adam Perea. Totes les preguntes que els curiosos del tema es poguessin fer sobre el tema quedaven resoltes: com es construeixen els gegants, quins elements del bestiari té la faràndula olotina, quina diferència hi ha entre els elements originals i les còpies, per què ara pesen menys... fins i tot es descobria com era la gegantessa original abans que li canviessin el pentinat i el vestit. El mateix Sergi Plana havia construït una rèplica de la Gegantessa original i Carles Solé n'havia reproduït els antics vestits. (3)
Per la meva part, aquesta vegada vaig treballar en la restauració dels elements del bestiari que es conservaven en els magatzems del Museu i que també presentaven processos de degradació preocupants. Per descomptat que posteriorment se n'han fet les rèpliques que ara acompanyen els gegants a les festes.
I fixeu-vos com són les coses... el Sergi Plana havia estat un dels nois que m'havia vingut a veure uns anys enrere mentre restaurava els gegants. Mai no sabem fins on arriba a impactar la nostra feina en el món!
Notes
(1) Imatge cedida a la ciutat per Prisma (Joan Gassiot) per al projecte Espais Actius!
(2) Els vestits actuals són del 2004 i els va confeccionar Teresa de Bodas seguint el model de 1948 de Lluís Carbonell i Colom. A l'exposició Del taller al carrer es va replicar la Gegantessa original de 1889. La figura va anar a càrrec de Sergi Plana i Carles Solé va fer una còpia del vestit amb que es va estrenar la Gegantessa.
Documentació
(2) Vídeo reportatge sobre la restauració dels gegants.https://www.youtube.com/watch?v=9vhzhPgaOq
http://www.elpuntavui.cat/article/716225-cirurgia-estetica-per-als-gegants-centenaris-dolot.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada