Francesc Vayreda. El retorn de l'estiu.

 

 Vaig descobrir la pintura de Francesc Vayreda quan el Museu de la Garrotxa preparava una exposició dedicada a la seva obra, que s'hauria d'inaugurar a principis de setembre del 2013. La directora, la Montse Mallol, em va demanar de fer una visita a la casa familiar per valorar l'estat de conservació de les pintures que en formarien part. La visita al pis superior del mas Vayreda, ubicat al carrer que duu per nom el del pintor olotí pare del nostre protagonista (1), em va provocar una impressió inesborrable. Es tractava d'una sala poc il·luminada i fins llavors pràcticament inaccessible. I de la sorpresa em vaig quedar amb la boca oberta. Davant nostre, aquestes dues obres destacaven per damunt de totes: Les banyistes i Palco d'envelat.

Els dos quadres tenen unes dimensions considerables (2).  I potser era per això que destacaven per damunt de les altres. Però el que em captivava era alguna cosa que mai no havia vist en cap altra pintura, la sensació d'harmonia i equilibri que desprenen les figures i alhora un sentiment de melangia continguda. Per altra banda, el cromatisme viu i la solidesa dels volums que les fa poderoses. 

Després de la primera impressió vaig reaccionar com a conservadora-restauradora que sóc i vaig prendre bona nota de totes les alteracions que hi observava. Malgrat el bon estat general de les obres, les pintures havien patit un deteriorament inevitable pel pas del temps (3) i per alguns problemes intrínsecs dels materials que les conformaven. 

Certament, les teles i els olis eren d'una qualitat mitjana, a causa, sembla ser, de l'austeritat econòmica en què treballava i vivia l'artista. I aquesta austeritat havia provocat el destensament de les teles o els despreniments puntuals de la capa pictòrica (4). Per altra banda, s'observaven regalims d'humitat o esquitxades de la mateixa pintura del fons al damunt de les cares, un problema que trobem poc sovint  i que indica la frescor de la pinzellada original. 

Les pintures van ser traslladades al taller de restauració del Museu de la Garrotxa d'Olot unes setmanes abans que comencés el muntatge de l'exposició. Ens vam encarregar de les intervencions de conservació i restauració la meva companya Laia Roca i jo mateixa. Vam treballar colze a colze, amb molt bona sintonia. Era l'agost del 2013 i feia calor, però treballàvem a gust, perquè ens agradava el que fèiem i com responien les obres als tractaments. Afortunadament, no hi va haver entrebancs inesperats, perquè per les festes del Tura (5) ja es va inaugurar l'exposició. 

Les intervencions van consistir en el següent:         

Desemmarcat de les pintures.

Neteja i desinsectació dels bastidors.

Tapat dels orificis de xilòfags.

Fixació  i neteja de les capes pictòriques.

Eliminació de regalims, excrements de mosca i repintades.

Consolidació de la tela a Banyistes amb reforç

 al revers amb fils de lli.

 Estucat de llacunes

Envernissat protector de les pintures.

Reintegració pictòrica de llacunes.

Neteja i envernissat dels marcs

Revisió del sistema d'emmarcat. (6)                                                                                                                                 

                                (Extret de la fitxa d'intervenció)

Som a l'estiu, novament, i la calor altíssima a què ens haurem d'anar acostumant cada any m'exigeix pensar en pintures com aquestes, que refresquen l'ambient. Els quadres de Francesc Vayreda representen dues escenes estivals que m'acosten a l'aigua del mar i a les festes majors, moments entranyables de la meva llunyana infantesa.  La màgia fa possible que sentim la salabror de la mar i la música de la festa en mirar les obres, quan, en realitat, ni  el mar ni la sala de ball no es veuen, només s'intueixen, al fons o al davant del grup representat. Tal vegada és aquest el Realisme màgic el que traspua l'obra de Francesc Vayreda, un qualificatiu amb el què es presentaven les pintures del moviment estètic situat a l'època d'entreguerres.

I vet aquí que aquest estiu per TV3 tornen a emetre la sèrie Hotel Voramar (originalment en danès, Badehotellet) una sèrie de comèdia danesa en emissió al seu país des del 2013. La història segueix els hostes i empleats d'un hotel al costat del mar a  deu kilòmetres al sud de Skagen. La trama comença a mitjans de 1928 i continua fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial.  A mesura que el temps avança la comèdia es va desprenent del to alegre propi dels anys 20 i es va imbuint d'un to més dramàtic. Potser com la vida mateixa, que amb el pas del temps va afegint preocupacions, pèrdues i decepcions i ens fa perdre l'alegria infantil. Quedem-nos, però, amb algunes imatges de presentació de la primera temporada, que, ai las, ens mostren tres banyistes en un moment més juganer, i dues dames a punt per sortir de festa. Talment sembla el retorn de l'ideal femení que va captivar Francesc Vayreda.

Notes: 

(1) Joaquim Vayreda

(2) Banyistes 120 x 145 cm; amb marc 124 x 149,5 cm.

Palco d'envelat 124,5 x 155 cm.; amb marc 141,5 x 172 cm.

(3) "Brutícia superficial i excrements d’insecte.

Orificis de xil·lòfags en el bastidor" Extret de la fitxa documental de la intervenció.

(4)" Presència de dos pedaços de tela i guix en el revers. Un d’ells oculta i reforça un estrip de 80 cm

de llargada a la part dreta superior de l’obra. Es dedueix que l’aplicà el propi pintor.

Presència de restes de paper de diari entre l’obra i la pintura. També es dedueix que l’aplicà el propi

pintor per reforçar la tela." Extret de la fitxa documental de la intervenció.

(5) 8 de setembre.

(6) Resum de la informació presentada a les fitxes documentals de les intervencions.

Referències

"Montse Mallol ens explica l'obra de Francesc Vayreda" Olot Cultura. You Tube, 2020