Rembrandt ens va deixar un llegat quantiós: 650 pintures, 280 gravats i 1.400 dibuixos. Déu n'hi do. Molts dels grans pintors de la Història ens han deixat llegats impressionants. D'altres han estat més modestos, com Vermeer, de qui es conserven 37 pintures. Tot i així, es tracta de l'obra de tota una vida dedicada a l'ofici de pintor. Rembrandt i Vermeer van ser coetanis i compatriotes, es coneixien necessàriament, malgrat no coincidir a nivell personal; si més no, no hi ha constància documental que ho fessin. Vivien i treballaven en ciutats diferents, però compartien la mateixa passió pel seu art, que exercien en un taller instal·lat a la casa que habitaven, Rembrandt a Amsterdam, Vermeer a Delft. Hem d'imaginar que es respectaven mútuament, sabien de l'esforç que hi ha darrera una producció de la seva qualitat. Finalment, tots dos han estat reconeguts com a grans mestres.
La literatura ens parla de com treballaven els artistes als obradors per a tenir el material en les condicions òptimes per al seu ús. És el cas de les novel·les esmentades a anteriors entrades d'aquest blog. A La noia de la perla la protagonista de la història aprèn del mestre a preparar les pintures que haurà d'utilitzar a les seves obres, i ho fa amb tota l'atenció perquè aquesta serà una tasca que l'ocuparà cada dia. A "Moi, la putain de Rembrandt", la protagonista descriu els materials i les eines del mestre, i ens parla del procés de preparació de les obres. Fins les olors que desprenen formen part del paisatge de la novel·la.
Impressiona pensar com era de laboriosa la feina del pintor quan ell mateix s'encarregava de preparar les teles, que no es notessin les costures si calia cosir-ne per als grans quadres, muntar-les al bastidors, fer les barreges per a les imprimacions (cola d'ossos, blanc d'Espanya, pigment terra ombra), fer-se les pintures a l'oli, els vernissos, les veladures... Altres vegades les pintures eren sobre fusta i calia assegurar-se que fossin ben seques, que el tall fos adequat per evitar futures deformacions, que els assemblatges de les posts fossin segurs i estables... una vegada preparat el suport s'havien d'elaborar les pintures a l'oli. Els restauradors coneixem el procés com els pigments esdevenen pintures preparades per aplicar a pinzell sobre la tela: cal fer la barreja amb el punt adequat de l'oli de llinosa i/o de nous amb diluent --Vermeer els utilitzava junts-- i pastar-los per aconseguir la pastositat o transparència adequades. Aquesta manera de treballar explica també l'economia de la paleta dels antics pintors, restringida a set colors amb els quals s'aconseguien fins les tonalitats de les carnacions: blau ultramar, vermelló francès, groc de Nàpols, terra ocre, terra ombra de Venècia, negre d'os calcinat o carbó i blanc de plom, als quals s'hi podia afegir un terra verdós.
Aquest passat estiu he tingut ocasió de fer el meu primer viatge cap a les terres dels mestres holandesos. I he visitat el magnífic "Vermeer centrum Delft", un centre d'interpretació dedicat al pintor més internacional de la ciutat. (1) Com explica el tríptic que vaig recollir, "el centre us ofereix un viatge de descoberta visual a través de la vida, l'obra, les tècniques i la ciutat de Johannes Vermeer.(...) és l'únic lloc on es troben les reproduccions de totes les seves 37 pintures a mida real."
Expositor amb les eines i materials del pintor. S'observa la paleta i la base de marbre i la pedra amb què es pastaven els pigments.
Resulta emocionant imaginar els grans pintors treballant a consciència amb tots aquests materials. Sabem que valoraven la qualitat tècnica de les obres i els components que en formaven part. Probablement, estimaven també que les pintures perduressin en el temps. Ara bé, quedar-nos en aquest punt en parlar de llur tècnica seria un pecat. Els nostres mestres no només excel·lien en l'ofici. Tots dos van esdevenir genis en el tractament de la llum.
Rembrandt va ser el gran mestre del clarobscur, la tècnica que emprava grans contrastos per a destacar les formes dels objectes representats. Es parla del "triangle de Rembrandt" com un mètode útil en la representació de retrats. Explica que una il·luminació lateral afavoreix que una part de la cara es trobi totalment il·luminada mentre que a l'altra s'hi projectin les ombres. El triangle lluminós atorga cert dramatisme a l'escena i potencia les faccions. Rembrandt va més enllà, crea llums al centre de l'escena i ombres als fons, creant un relat amb el camí que fa la mirada d'un lloc a l'altre.
Vermeer, per la seva banda, fa de la llum la protagonista absoluta de l'escena. És per això que l'artista preparava minuciosament l'escenari on la figura femenina se situaria fent alguna activitat plàcida i serena. També al Centre de la ciutat de Delft es recrea l'habitació que utilitzava d'estudi. El raig lluminós que travessava el vidre de colors pel lateral conformaria tot el quadre.
Molts estudiosos han provat de treballar a la manera de Rembrandt o de Vermeer. Les xarxes són plenes de videos on alguns pintors mostren l'elaboració de còpies de quadres magistrals, intentant recrear tot el procés. (2) Fins i tot a mi, la curiositat i la necessitat d'experimentar em van portar, el 2019, a impartir un curs sobre l'ofici de pintar al llarg dels segles. Ho vaig fer amb el recolzament de l'associació Besalú Art i Música. Les meves alumnes van aprendre i posar en pràctica els diversos procediments pictòrics fent servir els recursos de què es disposava a cada època. Va ser una experiència gratificant i enriquidora per totes. Jo mateixa vaig fer les meves elaboracions, com una alumna més. Vet aquí el resultat. Totes escollíem alguna obra de referència i en fèiem una interpretació. Vaig decidir-me per una obra del pintor renaixentista italià Veronese, que de fet s'acosta força al treball dels pintors barrocs pel que fa al procés:
Paleta restringida ( el groc no correspon al de l'època barroca.)
Muntatge de la tela.
Esbós al taller damunt la tela preparada amb la imprimació.
Composició i valors. 
Es tractava de fer un exercici pràctic fent una petita còpia, que ens ensenyés tots els reptes a què s'enfronta un pintor per a aconseguir un bon resultat. No sé què en penseu, però entre aquest Sant Jeroni penitent i el Lament de Jeremies hi trobo una certa semblança...
Resultat final
Notes:
(1) Ha estat un viatge en família. Es dóna el cas que el meu fillol feia una llarga estada a Delft en motiu dels seus estudis i ens hi vam retrobar. La meva germana, que hi havia estat anteriorment, em va recomanar la visita al Centre de Vermeer. No es tracta d'un museu pròpiament dit, atès que no exposa cap obra original (tret de les exposicions temporals d'artistes contemporanis). Tot i així, el visitant surt amb la impressió d' haver tingut una trobada amb l'autor de La noia de la perla.
(2) La pel·lícula Incógnito, dirigida el 1997 per John Bradhan i protagonitzada per Jason Patrick i Irene Jacob, mostra de la manera més versemblant un falsificador que recrea un Rembrandt, per la qual cosa va a buscar els pigments, la tela, el bastidor i els claus antics. Fins i tot, després de seguir tot el procés per pintar l'obra l'envelleix accelerant la degradació dels materials.
Bibliografia i referències:
BAUZÀ i BAUZÀ, Joan, "Rembrandt, la tècnica portadora de missatge", dins la Revista del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, 125-126 (2011).
CHÉVALIER, Tracy La noia de la perla, RBA Libros, Barcelona 2008
MATTON Sylvie , La puta de Rembrandt, Edicions Destino, Barcelona, 2003.
P.D. Podeu deixar els vostres comentaris en finalitzar la lectura, que gustosament llegiré des del meu correu eulaliarestaura@gmail.com. Gràcies.
Expositor amb les eines i materials del pintor. S'observa la paleta i la base de marbre i la pedra amb què es pastaven els pigments.
Esbós al taller damunt la tela preparada amb la imprimació.
M’impressiona còm aconseguien els pigments a l’època Barroca, quins laboratoris de coses inversemblants com la ploma de gallina i l’olor d’all dels pigments…, i amb tota la dificultat d’aconseguir els materials,feien obres d’una qualitat sublim i que han perdurat per sempre més. És molt interessant!!
ResponEliminaHola Eulalia! Me h’agradat molt la teva descripció del teu viatge i poder conèixer de mes a prop la manera particular de fer les pintures dos mestres tan importants de l’història de l’art i de Holanda. Recordo sempre aquest curs de pintura sublime que ens ha permet conèixer moltes formes de pintar a través de la historia. Moltes gràcies!
ResponElimina