El lament de Rembrandt

Jeremies lamentant la destrucció de Jerusalem és el títol que podria posar-se al magnífic quadre pintat per Rembrandt. També, "Lament de Jeremies". El cert és que l'autor no va especificar com volia que es llegís l'escena, potser perquè comptava amb l'encert de l'espectador, que havia de ser coneixedor, com ell, del relat que s'hi descriu. 

Mirar una pintura vol dir llegir-la, interpretar-la, aquesta és la finalitat de la Iconografia. Cal fixar-se en els detalls, reconèixer els signes que ens expliquen la història que se'ns vol explicar.  Us convido a fer aquest exercici.  A mesura que un va entrant en l'obra va descobrint que hi ha un relat implícit, que cap element no hi és de manera arbitrària. 

Quan mirem l'escena hi veiem un personatge ancià, envoltat de tresors i recolzat damunt un gran llibre, però, lluny de gaudir-ne, sembla afligit. El  personatge ha estat identificat com el profeta Jeremies, profeta bíblic que visqué entre els segles VII i VI a.de C. (El llibre duu la inscripció BiBel).  La seva missió va ser advertir els governants de la imminent desfeta de l'imperi assiri, instant el  poble jueu a canviar d'actitud. Sembla que no el van escoltar i van ser castigats amb la destrucció de la ciutat de Jerusalem. El rei invasor, Nabucodonosor, va obsequiar Jeremies amb regals mentre el rei jueu, Sedecies, era captiu. Costa de veure, però el rei captiu apareix en un racó de la pintura, a la zona ombrívola. Es cobreix els ulls amb les mans, en senyal d'aflicció. Al seu darrere, la ciutat en flames. (1) El poble jueu ha perdut la seva sobirania en annexionar-se a l'imperi babilònic. S'entén la melangia del profeta.

D'acord, hem llegit l'escena i l' hem interpretada. Ara bé, podem anar més enllà i preguntar-nos quin interès té per al pintor explicar-nos una història, a ple segle XVII, que havia succeït el segle VI a.de C. 

I és ara quan haurem de contextualitzar l'obra i el seu autor. 

Rembrandt (Harmenszonn)  van Rijn va pintar aquest oli sobre taula el 1630, a l'edat de 24 anys. Tot just iniciava la seva carrera d'èxits, vivia encara a la seva ciutat natal, Leiden, on s'havia establert amb taller propi. Podem reconèixer la pintura com una obra de joventut mirant la signatura i la data: RHL 1630 (2), que integra amb gràcia situant-les a la zona inferior central, sobre la roca on es reclina el profeta. 

 Tot i haver iniciat estudis universitaris, el 1620 va abandonar-los per encetar la seva formació artística entrant com a aprenent al taller de diversos mestres, dels quals el més important seria Pieter Lastman, especialista, precisament en temes religiosos i mitològics. La religiositat dels seus pares, calvinista ell i catòlica ella, també va contribuir a la seva formació intel·lectual. Certament, al Barroc, època en què s'inscriu l'art de Rembrandt, les històries bíbliques eren una demanda habitual entre els compradors d'obres d'art, i el jove pintor s'estava fent un lloc en el mercat. Ara bé, tot i adaptar-se a la demanda de l'època, la tria del tema és personal i poc comuna. Rembrandt no explica cap martiri ni cap fet heroic, ni tampoc copia estampes antigues, ni repeteix escenes conegudes dels Evangelis. Rembrandt ens mostra l'aflicció d'un home vell davant el pecat que perd el seu poble.

Per què interpel·lava el tema a un jove artista holandès de l'època que ens ocupa? El segle XVII va ser un període especialment pròsper als Països Baixos, on pertanyia ja Holanda com a província. El poble neerlandès s'havia fet a sí mateix amb enginy, transformant-se en potència a Europa. Les Companyies de les Índies orientals i occidentals havien donat empenta al comerç, i de retruc, la ciència i la cultura. Rembrandt sembla fer una advertència a una societat plena de rics vanitosos.  

La novel·la Moi, la putain de Rembrandt (3) retrata, amb una gran delicadesa i versemblança, la darrera etapa de la vida de Rembrand, relatada per la seva darrera companya Hendrickje Stoffels. L'autora posa aquestes paraules en boca seva:

" Sé que Déu és bo i que estima Holanda. Déu ens va escollir. Les aigües es van enretirar davant nostre i Vós vau dur a bon port i a peu sec, com el poble d'Israel fins a la Terra promesa. Però si ens ofeguem en l'or i els pecats, sobre nosaltres desfermareu la vostra ira, la mort sortirà de la Terra, el Diluvi ens engolirà."  

 Sorprèn la saviesa de Rembrandt  tenint en compte la seva edat. La profunditat i la captació psicològica en el rostre central fan que aquesta taula sigui l'inici  de l'obra del més gran pintor holandès del seu temps. Per mitjà dels recursos tècnics que el pintor ha utilitzat, la nostra mirada  es dirigeix al cap de Jeremies recolzat en la mà esquerra, que rep la llum principal. El rostre i les mans es dibuixen amb detall i veritat, la de les marques del temps. L'aura lluminosa que envolta el personatge ens evoca el seu caràcter bonhomiós. El treball del clarobscur que aquí es manifesta l'acompanyarà sempre més, esdevenint el gran mestre d'aquest estil.  A través del contrast entre el paisatge immers en les ombres i la figura plena de llum, Rembrandt no es limita a descriure o explicar coses sinó que aconsegueix arribar a l'emoció. 

Rembrandt esdevé el profeta que reclama fidelitat al déu de la veritat. El preu que va haver de pagar per no sotmetre's als dictats de la moda o els capricis dels clients va ser molt alt. La seva vida va transcórrer de l'èxit, el reconeixement i la prosperitat a l'aïllament social, la solitud més profunda i la pobresa. Tanmateix, la seva obra creixia en autenticitat. Aquí ens ha quedat el seu Lament.

Potser el meu lament és ara adonar-me que les històries de pobles invasors i pobles envaïts es va repetint al llarg dels segles...

Notes:

(1) Profecia de Jeremies: " Ja que així parla Jahvè sobre el palau del rei de Judà: un Galaad ets per a mi (...) el cim del Líban. Et reduiré, ho juro, a un desert, a ciutats inhabitades! Faré venir contra tu uns destructors, cadascun portarà la seva eina; tallaran els teus millors cedres i els faran caure al foc." . (Lament:) " I passaran molts pagans prop d'aquesta ciutat i es diran l'un a l'altre: <¿Per què Javhè ha tractat d'aquesta manera una ciutat tan gran?> I la resposta serà <Perquè havien abandonat l'aliança de Javhè, el seu Déu, i s'havien prosternat davant d'altres déus i els havien servit.>Jr 22, 6-9. BÍBLIA, versió dels Monjos de Montserrat, 2a edició 1975. Editorial Casal i Vall, Andorra.

(2) RHL: Rembrandt fill de Harmens, de Leiden. Amb els anys eliminaria els cognoms signant Rembrandt. 

(3) Traduïda al català per Clara Luthi Solé i publicada per Destino.

Bibliografia i referències: 

BAUZÀ i BAUZÀ, Joan, "Rembrandt, la tècnica portadora de missatge", dins la Revista del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, 125-126 (2011).

Rembrandt. dins  El gran Arte Pintura. vol. III "El Barroco" Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1986.

 MATTON Sylvie , La puta de Rembrandt, Edicions Destino, Barcelona, 2003.

P.D. Podeu deixar els vostres comentaris en finalitzar la lectura, que gustosament llegiré des del meu correu eulaliarestaura@gmail.com. Gràcies.