La dama d'or Part 2

 

La història de la pintura que podem contemplar novament en aquesta segona part que li dediquem en el blog  és tan peculiar i extraordinària que ens fa pensar en tot el que representen els viatges de les obres d'art. Recordem: el Retrat d'Adele Bloch-Bauer I va ser un encàrrec privat i va romandre penjada a les parets de la casa familiar vienesa del senyor Bloch-Bauer fins que els nazis la van requisar i amagar durant la Segona gran Guerra europea. Li van canviar el nom com a La dama d'or, per justificar-ne l'apropiació, i el govern instaurat a Àustria després de la guerra la va incloure en la col·lecció de la Galeria austríaca del Palau Belvedere, esdevenint una obra emblemàtica del patrimoni nacional.

Certament, les col·leccions dels museus es formen a partir de l'entrada d'obres o objectes al llarg del temps, que es van enregistrant metòdicament en atorgar-los un número d'inventari - que es mantindrà per sempre, com una empremta que la peça conservarà sigui quina sigui la seva trajectòria vital. La qüestió és, com entren aquestes obres als museus? Perquè, desenganyem-nos, cap objecte ni obra d'art ha estat concebut per a formar part d'una col·lecció museística. El seu propòsit era, molt probablement, entrar a les estances privades d'un antic propietari. Els motius per entrar en un museu poden ser diversos: una donació privada, la compra directa al propietari o en una subhasta pública per part dels responsables de la gestió del museu, un dipòsit des d'una altra entitat pública o privada o un préstec temporal. En qualsevol d'aquests casos, l'obra ha entrat de forma legítima i ben documentada. Malauradament, no sempre s'ha fet així, com hem vist més amunt. El darrer motiu pel qual una obra entra a formar part d'una col·lecció museística és a través de l'espoli. Naturalment, no sempre un museu estarà disposat a reconèixer aquest fet circumstancial, entre altres coses perquè tot i ser il·legítim, l'ingrés de l'obra sol ser molt antic i la col·lecció no vol perdre el que considera part fonamental del seu discurs. Llavors cal recórrer a la justícia i esperar que un procés judicial llarg i costós acabi decidint sobre un  nou trasllat o el manteniment de l'obra allà on és.  

La peripècia del retorn del Retrat d'Adele Bloch- Bauer I a la seva legítima propietària, la neboda de la dama retratada i hereva del quadre, va assentar precedent i des de llavors més obres víctimes d'antics espolis han estat retornades. Reconeguem, però, la bona tasca documental i la  feina feta des dels inicis pels museus, vetllant per preservar el nostre patrimoni i la nostra memòria, que posen a l'abast dels ciutadans per al seu gaudi i enriquiment cultural. Maria Altman n'era conscient i és per això que la va vendre al propietari de la Neue Gallerie, Randol Shoenberg, amb la voluntat de tots dos que seria exposada allà, a la Cinquena Avinguda de Nova York. La lluita per a la recuperació de la pintura sempre havia estat, de fet, una qüestió de justícia: calia que es  reconegués el maltractament que havia patit el poble jueu.

La història del saqueig d'obres d'art nazi és esgarrifosa. Hitler va arribar a construir la maqueta del que pretenia que fos el museu d'art que construiria a Alemanya, i amb aquest propòsit s'afanyava a reunir el major nombre d'obres que omplirien el seu tresor nacional. El pitjor de tot és que va signar un document on ordenava al seu exèrcit la destrucció de tot aquest tresor en el cas que perdés la guerra. Les obres robades a Varsòvia,  Àmsterdam i París van ser transferides a Alemanya i Àustria. La novel·la " Els homes dels monuments, els herois aliats, els lladres nazis i la caça més gran de la història" escrita per Robert Edsel explica com un grup set directors de museus, conservadors i historiadors de l'art van aconseguir el rescat i recuperació de més de 60.000 obres saquejades a institucions públiques i a famílies jueves durant l'ocupació. Hi va contribuir també de forma decisiva una altra gran dama en tota aquesta història, la conservadora  Rose Valland, que havia enregistrat secretament tots els detalls del saqueig nazi d'obres d'art a França. (1)

Els conservadors sabem molt bé que si una obra d'art fa un viatge  haurà de ser sotmesa a un trasllat que pot afectar el seu estat de conservació, a causa dels moviments i els canvis en les condicions mediambientals a què estava acostumada. És per això que les empreses que es dediquen als trasllats de béns mobles són molt escrupoloses en l'elaboració de les caixes on aniran protegits tots aquests béns. La nostra dama daurada , el magnífic Retrat d'Adele Bloch-Bauer, va haver de fer un viatge transatlàntic. Estic convençuda que els responsables d'aquesta missió no oblidaran mai haver-la dut com es mereixia.

    

(1) La pel·lícula "The Monuments Men", coproducció germanoestadounidenca escrita i dirigida per George Clooney està basada en els fets reals que van inspirar la novel·la de Robert Edsel. Està protagonitzada pel mateix George Clooney i  per Matt Damon, Bill Murray, John Goodman i Cate Blanchett en els papers principals. És molt interessant l'annex final de fotografies reals on es pot apreciar la dificultat amb què van haver de fer front al rescat de les obres.

P.D. Podeu deixar els vostres comentaris en finalitzar la lectura, que gustosament llegiré des del meu correu eulaliarestaura@gmail.com. Gràcies.