La noia de la perla
Ens trobem de nou davant d'una icona de la pintura occidental que ha aconseguit inesperadament la fama. Precisament ella que representa la senzillesa i l'anonimat. Tant és així que els historiadors de l'art ens expliquen que en realitat no estem davant del retrat de cap personatge real sinó davant d'un exercici pictòric per mostrar la destresa de l'artista als seus mecenes. Aquest tipus de treballs s'anomenaven tronyis , que en neerlandès significa rostre. El pintor el va dotar magistralment d'una personalitat que ha traspassat la mateixa tela, fins al punt que ha esdevingut la protagonista d'una novel·la escrita per Tracy Chevalier el 1999, Girl whit a Pearl Earring, adaptada al cinema pel britànic Peter Webber el 2003. He de dir que em van semblar meravelloses les dues, la novel·la per la història de la noia i la seva relació amb el pintor; la pel·lícula per la magistral interpretació de Scarlett Johanson i Collin Firth i naturalment per la magnífica recreació d'una ciutat holandesa a l'època barroca. De fet, la cinta va ser seleccionada pel festival de St. Sebastià del 2002 i Eduardo Serra se'n va endur el Premi a la Millor Fotografia. Des del meu punt de vista, totes dues recreacions del personatge, la literària i la cinematogràfica, ens condueixen a l'eterna lluita entre la fascinació per la bellesa que sublima l'art (el pintor i la seva obra) i la sensualitat de l'amor carnal i les coses mundanes (el carnisser pretendent i la condició de criada de la protagonista). La perla és sublim; els llavis són sensuals.
No hi ha cap detall, ni a la novel·la ni a la pel·lícula, deixat per atzar: les coses més quotidianes i naturals són les realment importants. Fixem-nos en l'obra: la llum ressalta els punts importants de la manera més subtil, amb pinzellades precises on el blanc del coll del vestit es reflexa en la perla en forma de llàgrima. Els ulls són grans i la mirada brillant, com ho és l'arracada.
Efectivament, la llum és essencial en la pintura de Vermeer. La restauració de l'obra feta als anys 90 va descobrir la claror de les carnacions i el punt de llum a la comissura dels llavis. L'interès despertat per l'obra va fer possible que el 2018 un equip tècnic internacional dirigit per Abbie Vandivere, conservadora en cap de pintura del museu Mauritshuis de La Haya, on s'exposa de manera permanent la pintura des del 1902, en fes un estudi complet. En el treball hi van participar també el Rijksmuseum d'Amsterdam, la National Gallery de Washington i les Universitats de Maastrich i Amberes. En ocasions com aquesta cal posar en valor l'entesa d'institucions diverses i els resultats aconseguits. Els rajos X van deixar al descobert el desplaçament en el dibuix previ. La llum de infrarroig va mostrar que l'artista havia començat a composar la pintura en tonalitats marronoses i negres. I l'estudi de les capes pictòriques va corroborar que la perla havia estat l'últim element pintat en la composició.
Obra abans de la restauració. Treballs d'investigació del 2018.
Vermeer de Delft ha estat un dels pintors del detall més grans de la Història de l'Art. Les seves obres són intimistes i de reduïdes dimensions i cadascuna d'elles era el resultat de mesos de treball. Treballava per encàrrec, amb l'objectiu de mantenir la seva gran família, ja que va tenir fins a catorze fills ( tot i que tres no van sobreviure al part). Es conserven només 34 o 35 pintures seves i sabem que no en va fer gaires més. Era meticulós. A les seves obres retratava figures femenines en moments de serenitat. La noia de la perla és una metàfora de la bellesa exterior i interior de la dona. Ella mateixa esdevé una joia.
Les perles autèntiques són d'origen orgànic i són les que tenen valor, si bé més si són naturals que si són cultivades. Una perla és el fruit d'anys d'elaboració. És curiós que en realitat es tracti d'un mecanisme de defensa de les ostres davant l'entrada d'un paràsit. El van embolcallant amb el nacre que produeixen a l'interior i amb el pas del temps i l'acumulació de capes es forma la meravella que ha esdevingut una gemma. De formes i colors diversos, les més conegudes són les esfèriques, però el nom prové del llatí pirum, que significa pera, que era la forma més habitual en l'antiguitat.
A la Xina existeixen grans granges de perles cultivades en aigua dolça en zones de llacs i rius. Visitar-ne una va ser una sorpresa del viatge que uns quants pares i mares adoptius vam tenir ara fa uns quants anys. En acabar la visita, el guia ens va oferir perles rosades de petites dimensions. En vaig adquirir unes amb les quals el meu sogre, que era un joier excel·lent, em va fer unes arracades. Això sí, tots els pares i mares que vam fer el viatge sabíem que les perles que havíem anat a buscar, les autèntiques joies que ens enduiem de la Xina, eren les nostres filles.
P.D. Podeu deixar els vostres comentaris en finalitzar la lectura, que gustosament llegiré des del meu correu eulaliarestaura@gmail.com. Gràcies.
M’agrada molt aquest quadre i em vaig llegir fa anys la novel.la que es va fer . Llegirte les explicacions de tot plegat és molt enriquidor. I les perles que us vau “emportar” de la Xina, com bé dius, em millor de tot!!!
ResponEliminaM'agraden molt tots els articles del teu blog. Però aquest, el trobo genial. L'equilibri "d'ingredients" artístics, emocionals i intel.lectuals que has utilitzat el fan únic!
ResponElimina