La fragilitat de la bellesa

     Rembrandt ens va deixar un llegat quantiós: 650 pintures, 280 gravats i 1.400 dibuixos. Déu n'hi do. Molts dels grans pintors de la Història ens han deixat llegats impressionants. D'altres han estat més modestos, com Vermeer, de qui es conserven 37 pintures. Tot i així, es tracta de l'obra de tota una vida dedicada a l'ofici de pintor. Rembrandt i Vermeer van ser coetanis i compatriotes, es coneixien necessàriament, malgrat no coincidir a nivell personal; si més no, no hi ha  constància documental que ho fessin. Vivien i treballaven en ciutats diferents, però compartien la mateixa passió pel seu art, que exercien en un taller instal·lat a la casa que habitaven, Rembrandt a Amsterdam, Vermeer a Delft. Hem d'imaginar que es respectaven mútuament, sabien de l'esforç que hi ha darrera una producció de la seva qualitat. Finalment, tots dos han estat reconeguts com a grans mestres.     La literatura ens parla de com treballaven els artistes als obradors...

Jeremies lamentant la destrucció de Jerusalem  és el títol que podria posar-se al magnífic quadre pintat per Rembrandt. També, "Lament de Jeremies". El cert és que l'autor no va especificar com volia que es llegís l'escena, potser perquè comptava amb l'encert de l'espectador, que havia de ser coneixedor, com ell, del relat que s'hi descriu.  Mirar una pintura vol dir llegir-la, interpretar-la, aquesta és la finalitat de la Iconografia. Cal fixar-se en els detalls, reconèixer els signes que ens expliquen la història que se'ns vol explicar.  Us convido a fer aquest exercici.  A mesura que un va entrant en l'obra va descobrint que hi ha un relat implícit, que cap element no hi és de manera arbitrària.  Quan mirem l'escena hi veiem un personatge ancià, envoltat de tresors i recolzat damunt un gran llibre, però, lluny de gaudir-ne, sembla afligit. El  personatge ha estat identificat com el profeta Jeremies, profeta bíblic que visqué entre els segles...

  Inicio en aquesta entrada el que serà d'ara en endavant una secció dedicada a la restauració d'obres d'art i objectes patrimonials de diversa naturalesa. Cadascuna de les obres que anem estudiant em portarà irremeiablement a recordar alguna experiència personal, a vegades compartida. D'aquesta manera aniré mostrant casos d'intervencions de conservació i restauració que espero que us semblin interessants. Per descomptat no es tracta de fer un curs adreçat a futurs professionals. Confio que les meves aportacions contribueixin a valorar una tasca feta per tanta gent de manera pràcticament anònima i tan imprescindible per  conservar el llegat que hem rebut. Quin encanteri ha posseït les obres cobertes de pa d'or que les fa tan atraients i captivadores? Palaus d'arreu del món omplen les sales de motllures i cornucòpies com les d'aquest espai del mateix museu de l'Ermitage de Sant Petersburg, que vaig tenir ocasió de visitar fa uns anys. Em va cridar l...

   En el primer retrat que Gustave Klimt va fer a Adele Bloch-Bauer, el pintor va voler que la seva imatge fos poderosa i resplendent. I quina millor manera de fer-ho que cobrint-la i envoltant-la d'un mantell daurat. Recordem que l'artista podia superar sense dificultat el repte, com a deixeble de l 'Escola d' Arts Aplicades que era. L'or és considerat el rei dels metalls, per la seva noblesa, brillantor i color naturals, símbol de la riquesa i el poder per excel·lència, També es valoren  la seva resistència a la corrossió, i el fet que sigui pesant, dúctil i mal·leable. És per tot això que s'ha emprat des de temps remots en l'art i la joieria. És per això, també, que la riquesa dels països ha estat valorada en funció de les reserves que en guarden en els seus fons.  Des de les civilitzacions més antigues l'home ha transformat els cristalls d'or en volums de diverses formes, sòlids -el que coneixem com or massís- o més lleugers, com ara fils, que ut...

  La història de la pintura que podem contemplar novament en aquesta segona part que li dediquem en el blog  és tan peculiar i extraordinària que ens fa pensar en tot el que representen els viatges de les obres d'art. Recordem: el Retrat d'Adele  Bloch-Bauer I  va ser un encàrrec privat i va romandre penjada a les parets de la casa familiar vienesa del senyor Bloch-Bauer fins que els nazis la van requisar i amagar durant la Segona gran Guerra europea. Li van canviar el nom com a La dama d'or , per justificar-ne l'apropiació, i el govern instaurat a Àustria després de la guerra la va incloure en la col·lecció de la Galeria austríaca del Palau Belvedere, esdevenint una obra emblemàtica del patrimoni nacional. Certament, les col·leccions dels museus es formen a partir de l'entrada d'obres o objectes al llarg del temps, que es van enregistrant metòdicament en atorgar-los un número d'inventari - que es mantindrà per sempre, com una empremta que la peça conservarà...

   Al Retrat d'Adele Bloch-Bauer I  li van posar el sobrenom de "La dama d'or" . Només cal veure-la per entendre el perquè. Ningú com Gustave Klimt per imitar l'efecte de les pintures sobre taula que des del Gòtic al Barroc treballaven amb pa d'or. El pintor vienès  (1862-1918)  no va utilitzar la tècnica antiga, perquè el suport de l'obra és tela de lli, no pas fusta. Però la magnificència amb què va retratar la dama no crec que hagi estat superada per cap altre artista. Posteriorment, va ser novament retratada per ell mateix a l'obra "Retrat d'Adele Bloch-Bauer II", d'una manera més sòbria. Klimt va viure a cavall entre els segles XIX  i  XX, el temps de la davallada de l'imperi  austro-hungarès. Va ser coetani de l'emperador Franz-Joseph, a qui va sobreviure només dos anys, i de la seva esposa Elisabeth, coneguda com Sissi, l'emperadriu "republicana". La monarquia que es pretenia absolutista era engolida pel l...

       La noia de la perla    és el nom amb què es coneix la figura retratada per Vermeer de Delft allà pels anys 1665-1667, en ple Segle d'Or neerlandès.  Sembla que l'arracada que penja de la seva orella esquerra -perquè l'altra queda amagada- ha pres el protagonisme de l'obra.  També, però, se l'ha conegut com   La noia del turbant,  i l'element més important llavors seria el mocador que li envolta el cap a l'estil oriental. Hem de dir, a més, que aquest retrat es considera La Mona Lisa del Nord , per la  manera com la noia representada mira l'espectador i per la singularitat de l'expressió.  Ens trobem de nou davant d'una icona de la pintura occidental que ha aconseguit inesperadament la fama. Precisament ella que representa la senzillesa i l'anonimat. Tant és així que els historiadors de l'art ens expliquen que en realitat no estem davant del retrat de cap personatge real sinó davant d'un exercici pictòric pe...